domingo, 10 de febrero de 2008

Escolta la meva veu, Susanna Tamaro



Bones a tothom!


Doncs bé, quan la Cristina va dir que haviem de participar en aquest blog, vaig començar a rumiar quin llibre triaria, perquè com ja sabeu els que em coneixeu no sóc gran aficionada a la lectura. Em va costar perquè no s'havia quin llibre llegir, gaire bé tots els llibres que tinc són els de lectura obligatoria. Per això vaig començar a preguntar a gent perquè em reconanes algun llibre. Finalment li vaig comentar a la meva cosina el que havia de fer i em va dir mira jo m’he comprat un llibre i està molt bé, llegeix-te’l i ja veuràs com t’agradarà.
Aquesta recomanació va tenir èxit i ha sigut la que m'ha fet decidir en un llibre o un altre.

És una novel·la que està molt ben argumentada i una vegada l'has començat a llegir l'has d'acabar, perquè et vas enganxan amb les seves argumentacions de misteri.


Sobre el llibre:
ESCOLTA LA MEVA VEU
És l’última novel·la publicada de la magnífica escriptora Susanna Tamaro.
Aquesta novel·la tracta sobre una noia que es diu Marta que és la jove rebel que protagonitza “Vés on et porti el cor”, torna a la casa de Trieste on va créixer amb la seva àvia. Un dia, la soledat la impulsa a buscar a les golfes de la seva casa el rastre de les dues persones més importants de la seva vida: la seva mare i el seu pare. Entre baguls, cartes i quaderns vells reconstrueix les peces del seu propi mosaic familiar i comença un viatge cap als orígens de la seva pròpia fragilitat.
Durant la recerca, Marta rescatarà la història dels seus familiars, però també descobrirà les seves arrels més profundes. Aconseguirà llavors manifestar-se amb els secrets i els fantasmes del seu passat, i, sobretot, aconseguirà trobar-se a si mateixa, en el seu propi camí vital cap a l'esperança.
Escolta la meva veu reprèn la història dels personatges de “Vés on et porti el cor”, la novel·la que va entusiasmar tretze milions de lectors a tot el món. Susanna Tamaro encisa, commou i fa pensar mitjançant una sensibilitat i una intensitat expressiva que la fan única. El retorn de Tamaro a la novel•la de llarga perspectiva ens descobreix la necessitat de trobar un sentit al futur com a motor de les nostres vides.


Us deixo amb el principi del llibre, a veure si us agrada i us animeu a llegir-lo

"Potser el primer senyal va ser la tallada de l'arbre. No me n'havies dit res, no eren coses que interessessin als nens, de manera que un mati d'hivern, mentre jo, amb una profunda sensació d'estranyesa, escoltava les virtuts del mínimcomú múltiple, la serra li agredia la blanco argentada de l'escorça; i mentre jo arrosegava els peus pel passadís a l'hora de l'esbarjo, estelles de la seva vida queien com la neu damunt dels caps de les formigues.
La devastació em va caure al damunt en tornar de col·legi. Al jardí, al lloc de la noguera, hi havia un remolí negre; el tronc, ja serrat en tres parts i privat de les branques, jeia a terra, mentre un home de blau embolcallat en el fum brut del gasoli intentava extripar-hi les arrels queixalant-les amb les grosses tenalles d'una excavadora; la màquina grunyia, esbufegava, reculava, s'encabritava entre les imprecacions de l'obrer: aquelles maleïdes arrels no volien sortir de la terra eren més profundes del que s'havia previst, més tossudes.
Doncs anys i panys, estació rere estació, s'havien expandit en silenci, conquerint terreny pam a pam, entortolligant-se amb les arrels de l'alzina, del cedre, del pomer, envoltant també en una abraçada indissoluble els tubs del gas o de l'aigua; per aquest motiu eren absurts els arbres, perquè avançaven subreptíciament en la foscor i deixaven inservibles les obres de l'home, el qual es veia obligat, doncs, a aplicar la seva tècnica contra la tossuderia dels arbres."


Sobre l'escriptora:


SUSANNA TAMARO va nèixer a Triester, l’any 1957, és descendent de l’escripror Italo Svevo, va estudiar al Centro Sperimentale di Cinematografia i va realitzar diversos documents per a la RAI. Amb el primer llibre, La testa fra le nuvole (1989), va guanyar el premi de Elsa Morant. Per una veu sola, va guanyar el premi del Pen Club Internacional i va obtenir l’elogi de Federico Fellini: “M’ha produït l’alegria de commoure’m sense avergonyirme’n, com em va passar quan vaig llegir Oliver Twist o certes pàgines d’Amèrica de Kafka”. Però la seva consagració com a escriptora d’èxid mundial va arribar al 1994, amb la publicació de Vés on et porti el cor.
Posteriorment entre d’altres ha publicat, Anima mundi (1997; Columna, 2007). Escolta la meva veu és la seva última novel·la, que comença just on acaba Vés on et porti el cor.



Altres llibres publicats:
Vés on et porti el cor va ser la gran consagració com a escriptora d'èxit l'any 1994, Escolta la meva veu comença just on acaba Vés on et porti el cor.

En conclusió, us recomanu que us llegiu aquest llibre perquè està molt bé.
*Roser López*